Terres de lleida

Les Terres de Ponent, també conegudes com a terres de secà pel paisatge estèpic, el contrast de temperatures estacionals i l’escassetat de pluges generalitzades, conserven un patrimoni natural únic, amb una flora i fauna sorprenents i particularment fràgils. Enmig de la boira, allà on la vista ja no sap si mira el cel o la terra, s’hi amaga una orografia molt vinculada a l’activitat agrària que s’hi ha desenvolupat durant segles. Aquests condicionants han afavorit que s’hi perpetuïn unes condicions ecològiques semblants a les de les estepes naturals d’altres punts del món, on es genera una biodiversitat singular i sovint desconeguda.

Us donem la benvinguda a descobrir espècies de flora associades a matollars estèpics i herbassars, als conreus de secà o als ambients humits. I també a conèixer aquells ocells que s’han adaptat als ambients àrids com l’esparver cendrós, el xoriguer petit, l’àliga cuabarrada o el gaig blau, així com altres animals característics de la zona com la guineu, els escurçons, les llagostes o les papallones. Gran part dels nou secans de la plana de Lleida formen part de la Xarxa Natura 2000, on s’integren les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Descobreix algunes de les activitats ecoturístiques que et poden oferir les Terres de Lleida

Amplia la informació amb el número oasis de ponent de la revista descobrir

Espècies

Fauna

Abellerol

Merops apiaster

Com és

Ocell de colors molts vius de poc menys de 30 centímetres de llarg. Té el bec llarg i negre, les potes grisoses i el cap marronós. En destaca una ratlla negra que li ressegueix el voltant de l’ull, el coll és groc, el pit és blau-verdós i les ales, entre verdes i marronoses.

On el pots veure

L’abellerol és comú a totes les terres de Lleida durant la primavera i l’estiu. A l’hivern emigra a l’Àfrica tropical i a l’Índia.

Com li agrada viure

El seu hàbitat favorit són els marges de rius i els boscos poc espessos on pugui excavar el niu. Viu en grup, en colònies amb molts individus.

Què menja

Abelles, borinots i vespes, entre altres insectes voladors que caça en ple vol.

Bones pràctiques

No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci sentireu molt millor el seu bruip, bruip característic.

Agró blanc

Egretta alba

Com és

Ocell de mida gran que pot arribar al metre d’alçada i al quilo i mig de pes. De color blanc intens, té el bec groguenc amb la punta negra, les potes negres i el coll allargat, fet que li permet caçar peixos més fàcilment.

On el pots veure

És habitual a reserves naturals de la plana de Lleida com l’aiguabarreig Segre-Cinca o l’embassament d’Utxesa. Tot i que hi ha pocs individus, progressivament s’ha anat fent més freqüent. Se’l pot veure durant tot l’any.

Com li agrada viure

Viu en zones aquàtiques com rius, estanys i aiguamolls. Espera llargues estones dins l’aigua fins que veu alguna presa. També se’l pot observar caminant lentament amb el bec preparat per capturar amb força algun peix. És bonic fixar-se en el seu vol, amb el coll recollit entre les espatlles, les potes estirades i les ales corbades.

Què menja

Li agraden els peixos, els amfibis i els petits mamífers.

Bones pràctiques

No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci potser el podreu veure caçar algun peix.

Agró roig

Ardea purpurea

Com és

El pit i el coll d’aquesta espècie fan honor al seu nom, i és que té aquestes parts de color vermellós, mentre que a la resta del cos es combinen els tons grisos (el dors i les ales), marronosos (el plomatge) i negres (la panxa i la part superior del cap). Es tracta d’un ocell de mida gran, que fa prop d’un metre d’alçada i d’un metre i mig amb les ales obertes. El bec, les potes i el coll són llargs, fet que li permet capturar peixos fàcilment.

On el pots veure

La seva presència és habitual a reserves naturals de la plana de Lleida com l’aiguabarreig Segre-Cinca o els embassaments d’Utxesa, de Sant Llorenç de Montgai o de Terradets. És fàcil de veure a les comarques del sud de Lleida, ja que nidifica a bona part de la xarxa de rec, pantans, basses i clamors.

Com li agrada viure

És un animal més aviat solitari que pot passar llargues estones quiet entre la vegetació dels canyissars. Al vespre, s’activa i es mou buscant alguna presa.

Què menja

Petits mamífers rosegadors, pollets d’altres ocells, granotes, crustacis, rèptils, insectes aquàtics, granotes i peixos.

Bones pràctiques

No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci potser el podreu veure caçar alguna presa.

Àguila cuabarrada

Hieraaetus fasciatus

Com és

Rapinyaire més aviat gran, de més d’1,5 metres d’envergadura i entre 1,5 i 3 quilograms de pes. Té el dors de color marró amb una singular taca blanca i coloració clara per sota. La cua acaba amb una marcada franja fosca, característica que li dona el nom. Curiosament les femelles són més grans que els mascles.

On el pots veure

Es tracta d’una espècie amb perill crític a Catalunya que podem veure de manera escassa. Els exemplars immadurs s’ubiquen principalment a la plana de Lleida, mentre que les parelles adultes s’estableixen en territoris abruptes, a serralades litorals, prelitorals i del Prepirineu.

Com li agrada viure

El seu hàbitat favorit són els ambients mediterranis, on s’ubica a les serres de latituds mitjanes i baixes. Li agrada nidificar en parets de roca verticals, especialment a zones muntanyoses tranquil·les, des d’on domina una gran extensió del territori.

Què menja

S’alimenta d’ocells i mamífers de mida mitjana. La versatilitat d’aquesta espècie i la discreció i l’agilitat amb què conviu li permeten sobreviure en àrees força humanitzades.

Bones pràctiques

Exemplar difícil de veure i fortament amenaçat pels accidents a les línies elèctriques i la persecució (trets).

Alosa becuda

Chersophilus duponti

Com és

Ocell petit, de color bru, d’uns 18 centímetres de llarg, amb la panxa blanca i ratlles marrons al pit. Té el bec fi i corbat i fuig amb facilitat, generalment corrents, ja que és força tímid.

On el pots veure

Es tracta d’una espècie molt escassa a Catalunya, que només trobem en hàbitats pseudoesteparis amb matollars de vegetació natural (erms i timonedes), fugint de garrigues i conreus. Es tracta d’un dels ocells protegits dels secans de Lleida que es pot trobar a la timoneda d’Alfés, única localització de l’espècie a Catalunya.

Com li agrada viure

Per poder sobreviure necessita grans extensions d’hàbitat adequat. En aquest sentit, per poder estabilitzar les parelles reproductores, l’alosa becuda necessita de 300 a 500 hectàrees d’hàbitat adequat.

Què menja

Insectes i habitualment grans.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. Si es vol recuperar l’espècie, cal una superfície d’hàbitat adequat i un increment de la superfície actual de vegetació natural, erms i timonedes, així com la millora de la connectivitat entre poblacions.

Arpella vulgar

Circus aeruginosus

Com és

Rapinyaire esvelt de tons marronosos, grisos i platejats, amb les ales i la cua allargades, i el bec gran, fort i fosc. De comportament diürn, medeix més d’un metre d’envergadura i pesa més de mig kilo.

On el pots veure

Habitual de zones humides amb vegetació de ribera, el podem trobar a l’estiu com a nidificant als secans del Segrià i Utxesa, tot i que és més habitual observar-lo durant l’hivern, quan molts individus del centre i nord d’Europa emigren cap a Catalunya.

Com li agrada viure

Per fer estades migratòries més aviat llargues és una espècie que requereix d’extensions agrícoles o zones humides força grans. Potser el veureu passar llargues hores al terra o sobre una branca sense moure’s, esperant caçar alguna presa. Quan en veu alguna s’hi llença per atrapar-la.

Què menja

S’alimenta de petits animals com granotes, serps, rates d’aigua i ocells aquàtics.

Bones pràctiques

Es tracta d’una espècie protegida a casa nostra amb una població vulnerable que no supera les 200 parelles. A Europa, en canvi, el nombre d’individus és abundant. Com a nidificant habitual als secans d’Utxesa cal ser molt respectuós amb l’espècie en cas que l’observem.

Calàndria comuna

Melanocorypha calandra

Com és

Ocell d’entre 16 i 19 centímetres de llarg. Per sobre és de color marró amb ratlles fosques, per sota és d’un ocre clar amb una taca negra allargada a la part inferior del coll, amb una mena de collar. Té el bec fort d’un marró groguenc amb la cua curta i els marges de les ales grisosos.

On el pots veure

La població al Principat es concentra en terres de la plana de Lleida, especialment als secans de Lleida, que inclou la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, Alguaire-Almenar, Balaguer-Castelló de Farfanya, el secà de Bellmunt, els Plans de Sió o les Belianes-Preixana.

Com li agrada viure

La calàndria necessita conreus de cereal extensius, erms i zones amb vegetació herbàcia o timonedes. És una espècie molt vinculada als conreus de cereal amb guarets intercalats. Fa el niu a terra, en zones amb elevat recobriment vegetal (guarets, camps de cereal, marges, etcètera).

Què menja

Llavors, insectes i herbes.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. Viu tot l’any a les comarques interiors i seques de Catalunya. Actualment comença a estar amenaçada a causa de la pèrdua d’hàbitat. Viu uns cinc anys.

Cames llargues

Himantopus himantopus

Com és

Ocell més aviat petit, d’uns 200 grams de pes, amb el dors i les ales de color negre i la part inferior del cos de color blanc. Té les potes llargues i vermelloses, el bec negre i la cua grisa. Els mascles tenen el cap de color negre a l’estiu i de color blanc a l’hivern.

On el pots veure

A les comarques de Ponent es deixa veure sovint en arrossars i altres zones humides del Segrià i del Pla d’Urgell, així com als embassaments d’Utxesa o a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana. És una espècie que nia en aiguamolls, estanyols i àrees entollades de tota mena (tant dolces com salades).

Com li agrada viure

És habitual veure’l picotejant dins del fang i caminant pausadament per camps inundats.

Què menja

S’alimenta de cucs, peixos petits, capgrossos, mol·luscs i insectes aquàtics.

Bones pràctiques

És una espècie nombrosa a totes les zones humides del territori. És habitual que criï a Catalunya i emigri a l’Àfrica durant l’hivern. Potser el veureu volant baix amb les potes estirades que surten per darrere la cua.

Cogullada fosca

Galerida theklae

Com és

Ocell menut de 16 centímetres de llargada total i uns 34 d’envergadura alar. Pesa al voltant d’uns 40 grams i té una aparença rabassuda. És d’un color terrós fosc, amb una cresta al cap i el bec curt i ample.

On el pots veure

És habitual dels ambients de caire mediterrani sec. A les Terres de Ponent, les densitats més grans es donen en àrees com la comarca de les Garrigues i els espais naturals de l’aiguabarreig: al massís de Montllober, al terme de Massalcoreig.

Com li agrada viure

Probablement el veureu als marges dels camins propers als pobles, amb el cap aixecat mostrant el plomall. Fa el niu a terra, amb herba seca, palla i petites arrels.

Què menja

Insectes, llavors i brots d’herba.

Bones pràctiques

L’estat de conservació no és preocupant. Potser el veureu caminant a la cerca de menjar i cantant des del terra, tot volant fent ondulacions.

Còlit negre

Oenanthe leucura

Com és

També conegut com a merla de cua blanca, és un ocell molt difícil de confondre, tot vestit de negre amb la cua completament blanca.

On el pots veure

És un ocell típic de zones obertes àrides amb rocams i sòl despullat. També se’l pot trobar en construccions de pedra en ruïna. Pràcticament tota la població a casa nostra es conserva al sud de Lleida, a l’aiguabarreig del Segre-Ebre-Cinca i als tossals d’Almatret.

Com li agrada viure

És un ocell molt sedentari que pot viure tot l’any al mateix lloc. Només es desplaça si les condicions climàtiques són molt adverses, com llargs períodes de gelades. Curiosament és un gran constructor de pedra seca, ja que, quan es troba en període nupcial, el mascle carrega grans quantitats de pedres i les porta fins al niu. Segons l’esforç que hagi fet, la femella pondrà més o menys ous.

Què menja

Insectes petits o mitjans (formigues, sargantanes o centpeus), fruits i llavors.

Bones pràctiques

Es tracta d’un ocell en perill d’extinció a casa nostra que es troba amenaçat per la pèrdua d’hàbitat en els canvis dels diferents usos del sòl.

Conill de bosc

Oryctolagus cuniculus

Com és

Mamífer de cap ovalat i de dimensions més petites que la llebre, amb el pelatge curt i espès, d’un color marronós o grisós. En destaquen els ulls grossos i negres, i les orelles, que poden arribar a fer fins a 7 centímetres d’alçada i que li proporcionen molt bona oïda.

On el pots veure

Els mosaics de paisatges típicament mediterranis, amb camps de conreu, zones forestals, cursos fluvials, erms i pastures configuren l’hàbitat preferit del conill de bosc. Es tracta d’un animal molt territorial que viu en colònies i que pot esdevenir realment abundant (en especial a la plana de Lleida).

Com li agrada viure

Són animals sedentaris amb un comportament molt actiu, tant de dia com de nit. Viuen en grups socials compartint els caus, dels quals difícilment se separen en una circumferència de més de 200 metres. Si els veiem repicar amb les potes posteriors o fent postures de guaita vol dir que estan inspeccionant el territori i els seus possibles riscos.

Què menja

S’alimenta només de vegetals, des d’herba fins a fruits silvestres, passant per brots i hortalisses. A la plana de Lleida, l’abundància d’aquesta espècie fa que es malmetin molts conreus de cereals d’hivern, com l’ordi i el blat, però també d’estiu, com el blat de moro. També malmeten arbres de fruita dolça i oliveres.

Bones pràctiques

Tot i que és un animal que està esdevenint un problema en certes zones, especialment a 75 municipis de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues, en altres zones de la Península i d’Europa es troba en perill d’extinció.

Cucut reial

Clamator glandarius

Com és

Ocell d’uns 40 centímetres de llarg característic per la petita cresta que té al cap. De color marró fosc amb les parts superiors tacades de blanc i la part inferior de to crema. Té el cap i el bec grisós, la cua llarga i les potes fosques.

On el pots veure

És habitual de zones obertes amb arbres esparsos sobretot a les comarques de la plana de Lleida (el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià). El podem trobar en alguns espais naturals com l’embassament d’Utxesa o als secans de Lleida.

Com li agrada viure

Destaca que la femella pon els ous en nius de garses, corbs o cornelles i que són incubats pels pares adoptius durant quinze dies. Quan les cries neixen conviuen amb els pollets propis del niu i en marxen vint-i-quatre dies més tard.

Què menja

S’alimenta d’insectes, sargantanes, cargols i petits mamífers.

Bones pràctiques

Habita a casa nostra durant la primavera i l’estiu. Durant els mesos més freds, emigra cap a l’Àfrica, al sud del desert del Sàhara. La població no preocupa de moment, amb 1.100 i 2.000 individus madurs.

Elani comú

Elanus caeruleus

Com és

Ocell de la família dels falcònids, d’ales llargues i cua més aviat curta. Fa uns 33 centímetres de llarg, té les ales llargues i la cua curta. De dalt és gris blavós i de sota, més aviat blanc. Les espatlles són negres, l’iris vermell i les potes grogues.

On el pots veure

Excepcional als Països Catalans.

Com li agrada viure

Habita en terrenys oberts i semidesèrtics. A Catalunya se’l pot veure especialment als terrenys de secà de la plana de Lleida. Pot passar aquí tot l’any o bé migrar a l’hivern cap a l’Àfrica subsahariana.

Què menja

Llagostes, insectes grans, sargantanes, rosegadors i grills. També se l’ha vist menjant petites serps, granotes i ocells. De vegades pot caçar al vol i normalment porta les preses a una perxa per menjar-les, tot i que altres cops també ho fa a terra.

Bones pràctiques

És una espècie molt discreta i difícil d’observar a casa nostra. En època de cria és possible localitzar-lo als secans de Lleida i durant l’hivern en zones de regadiu, tot i que poden passar períodes sense cap observació. A casa nostra el seu estat de conservació es troba amenaçat mentre que a Europa la seva preocupació és menor.

Gaig blau

Coracias garrulus

Com és

És un ocell de mida mitjana (uns 70 centímetres amb les ales obertes), de complexió forta, amb el cap gran i el bec fort i negre. Tal com indica el nom, té el cos de color blau cel i l’esquena de color castany. A Catalunya fa estada quan arriba el bon temps, cap a l’abril, i a l’agost marxa cap a l’Àfrica subsahariana.

On el pots veure

És una de les onze espècies per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA), pròpies del secà de la plana de Lleida. El podem veure a l’embassament d’Utxesa i als secans de Lleida, que inclouen la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons o el secà de Bellmunt.

Com li agrada viure

Cria en forats, ja siguin d’arbres o bé de construccions humanes. Necessita ambients agrícoles i ramaders extensius on hi hagi zones de vegetació baixa a prop de marges, erms o guarets on pugui trobar aliment.

Què menja

Insectes grans, sargantanes i petits mamífers.

Bones pràctiques

La dificultat de llocs adients de nidificació és un dels principals factors limitants per a aquesta espècie. Algunes accions, com l’edificació de caixes-niu i plantació d’arbres en zones amb manca de llocs de nidificació, són clau per a la conservació de les seves poblacions.

Ganga

Pterocles alchata

Com és

Ocell d’una mida una mica més petita que la d’un colom, de color marró amb el pit vermellós i la panxa blanca. La ploma més central de la cua es distingeix per ser una mica més llarga que la resta. Quan vola emet un cant característic que és curt, nasal, dur i aspre.

On el pots veure

A casa nostra, únicament el podem veure al secà de Mas de Melons-Alfés, a la plana de Lleida. Busca abeuradors amb marges amb bona visibilitat i poca vegetació.

Com li agrada viure

Es decanta pels hàbitats amb cereals de secà, principalment en planes i petits altiplans, amb presència de guarets, erms i timonedes. Evita les garrigues, els conreus arboris i les grans extensions de conreus sense guaret.

Què menja

Llavors de plantes herbàcies.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. L’espècie se sent amenaçada per la transformació i la intensificació agrícola, així com per la disminució de les zones de vegetació natural herbàcia o arbustiva i la pèrdua de qualitat dels erms i guarets, entre altres factors.

Gralla de bec vermell

Pyrrhocorax pyrrhocorax

Com és

Ocell d’uns 40 centímetres de llargària, amb el bec i les potes vermelles, que trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge. En destaca el bec llarg, corbat cap avall i molt fi, que en delata l’alimentació, majoritàriament insectívora.

On el pots veure

A casa nostra, la major part de la població es localitza a les àrees muntanyenques i interiors, és a dir, al Pirineu i al Prepirineu (la Vall d’Aran i les comarques de la Ribagorça, els Pallars i l’Alt Urgell), i a les serres més ebrenques de les Garrigues i el Segrià.

Com li agrada viure

Habitualment viu per sobre dels 1.000 metres d’altura sempre que hi hagi cingleres. Es tracta d’un ocell fidel a la parella i al lloc de reproducció, que porta a terme vols llargs, acrobàtics i vistosos

Què menja

Cucs, larves, aràcnids i altres insectes.

Bones pràctiques

L’estat d’aquesta espècie no és preocupant, ja que s’han localitzat fins a un màxim de 41.000 individus madurs a casa nostra. Potser el veureu fent àgils acrobàcies a prop de les parets on nia, fins i tot amb forts cops de vent huracanats.

Guineu

Vulpes vulpes

Com és

Mamífer de la família dels cànids, de cos esvelt i pelatge suau. Té el llom d’un color marró-rogenc, mentre que la panxa i les potes són blanques. La mida és un dels trets més característics d’aquest animal, ja que és més petit que els llops i fins i tots que els gossos domèstics.

On el pots veure

Present a tot el territori, on es calcula que hi ha uns 15.000 exemplars, la guineu habita les àrees rurals i els boscos del Prepirineu i el Pirineu de Lleida. També la podem trobar als secans de Lleida, on potser les podreu veure passejant entre els camps de la serra d’Almenara o a prop de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Com li agrada viure

És molt previnguda i fuig ràpidament dels humans. De dia descansa dins del cau que excava en espais secs i amagats. Com que l’utilitza durant molts anys, el va engrandint amb noves galeries. És en aquest cau on també té les cries, entre tres i quatre en cada cadellada. La guineu marca el territori a través dels excrements, de l’orina i de la fortor que deixen anar les glàndules que té al costat de la cua.

Què menja

Li agrada menjar de tot, des d’ous d’ocells fins a fruits, passant per insectes, cucs i fins i tot és capaç de menjar restes d’escombraries. No mastega l’animal caçat, sinó que engoleix les peces senceres. Si no se l’acaba, enterra allò que ha sobrat en diversos amagatalls que excava a terra lluny del cau.

Bones pràctiques

No és una espècie que es trobi amenaçada al nostre territori. En determinades zones es poden prendre mesures per controlar-ne la població, en cas que puguin causar danys a la ramaderia o als conreus.

Llagosta

Anacridium aegyptium

Com és

Insecte de la família dels ortòpters, amb les antenes curtes i un tercer parell de potes més desenvolupat per poder saltar millor. De color marró amb taques fosques, fa uns 7 centímetres de llarg, té el cap gros, les mandíbules fortes i els ulls amb unes ratlles verticals que en faciliten la identificació. En destaquen també les ales, que són més llargues que l’abdomen.

On el pots veure

La llagosta és molt abundant a les Terres de Ponent, especialment a les zones de cultiu dels secans, on exerceix de font d’alimentació per a altres espècies d’ocells i mamífers, i així contribueix a mantenir un ecosistema ric i divers.

Com li agrada viure

Viu en zones càlides, amagada entre els arbustos i els arbres. Quan assoleix l’estat adult hiverna durant els mesos de més fred.

Què menja

Principalment s’alimenta de vegetals.

Bones pràctiques

Es calcula que a casa nostra podem trobar unes 90 espècies de llagosta diferents, algunes de les quals estan catalogades com a fauna protegida.

Llúdriga

Lutra lutra

Com és

Capaç de moure el cos a gran velocitat i de bussejar sota l’aigua, la llúdriga és un mamífer de cos allargat que pot arribar a fer 1 metre de llarg i 20 quilos de pes. Té el cos recobert d’un pèl espès i fi, de color marró amb tonalitats blanques a la panxa i al coll. Amb el cap ample, les orelles i els ulls petits i les potes curtes i gruixudes, en destaquen una mena de barbes que li pengen del musell. Té els dits de les potes units per una membrana i la cua ampla. El mascle és una mica més gran que la femella.

On el pots veure

Inclosa dins del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i considerada una espècie protegida, la llúdriga és present avui a totes les comarques catalanes gràcies als plans de recuperació de l’espècie dels anys noranta i a la millora dels hàbitats. La trobem en abundància als grans rius de Lleida, com són el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, fins a l’Ebre. I també ha recuperat alguns dels espais dels secans de Lleida on feia temps que no habitava, com l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Com li agrada viure

Li agraden les aigües netes i transparents, fet que provoca que només la trobem al curs alt d’alguns rius. De fet, la llúdriga és un bioindicador de la qualitat de les aigües. La seva presència ens indica que els nostres rius tenen un bon estat de salut.

Què menja

Petits peixos, granotes i altres animals aquàtics.

Bones pràctiques

Malauradament, la llúdriga ha patit molt la contaminació dels rius i una cacera excessiva. Actualment no pot ser caçada, capturada ni molestada.

Martinet ros

Ardeola ralloides

Com és

Ocell d’uns 49 centímetres de llargada i uns 80 centímetres amb les ales obertes. L’esquena és vermellosa i té la part inferior blanca, excepte el pit, que és d’un marró daurat brillant. Són significatives les plomes vermelloses que li pengen del clatell, així com els ulls, que són grocs. Té les potes verdoses, excepte quan cria, que són de color rosa.

On el pots veure

A l’embassament d’Utxesa i a l’aiguabarreig del Segre-Cinca, també a l’estany d’Ivars i Vila-sana. A les Terres de Ponent nidifica poc, només a l’aiguabarreig i al pantà d’Utxesa, sempre amb nuclis de poques parelles.

Com li agrada viure

És habitual de les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius amb vegetació abundant (canyissos, joncs, tamarius, salzes…). És precisament entre esbarzers, tamarius o canyissos on fa el niu.

Què menja

Insectes, crustacis, granotes, mol·luscs, peixos petits i cucs de terra.

Bones pràctiques

És un ocell força solitari. Potser el veureu volant amb força i movent les ales ràpidament.

Merla blava

Monticola solitarius

Com és

Ocell de mida mitjana (20-23 centímetres), d’aspecte rabassut, amb la cua curta i el bec molt robust i relativament llarg. El mascle és d’un color gris blavós fosc, més intens durant l’època nupcial, mentre que la femella és més grisa i poc blava, amb la cua negrosa.

On el pots veure

És habitual dels ambients rocosos escarpats, assolellats i secs de congostos, roquissars, muntanyes i penya-segats. A casa nostra és present a l’aiguabarreig del Segre-Ebre-Cinca, a la serra del Montsec, als tossals d’Amatret, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o a Mont-roig, que inclou l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.

Com li agrada viure

Es tracta d’una espècie força tímida, que evita les zones amb humans. En general es mostra sedentària, tot i que els exemplars que habiten les zones més fredes a l’hivern poden fer petits desplaçaments cap a zones més càlides.

Què menja

Cucs, insectes de diferents tipus i altres animals de petites dimensions (sargantanes) i, de vegades, baies.

Bones pràctiques

No és una espècie que presenti preocupació. Actualment es comptabilitzen més de 10.000 individus madurs a Catalunya.

Oreneta cua-rogenca

Cecropis daurica

Com és

Amb la cua forcada, tot i que no tant com l’oreneta vulgar, és un ocell d’uns 18 centímetres de longitud que destaca per tenir el carpó vermellós, així com la franja ocular i el clatell igualment vermellosos. La part alta del cap i l’esquena són de color blau fosc, i la part inferior del cos rosada, amb un delicat puntejat més fosc.

On el pots veure

La poca població que hi ha a Catalunya es pot veure especialment a dos nuclis de les terres de Lleida. D’una banda, a la Noguera, l’Alt Urgell i el Solsonès i, de l’altra, a les comarques més meridionals i ebrenques de les Terres de Ponent (les Garrigues i el sud del Segrià). Tot i que hi ha pocs exemplars, estiu rere estiu es van incrementant.

Com li agrada viure

És un nidificant estival, a qui li agrada fixar el niu als penya-segats, a les cornises dels edificis i sobretot a les voltes de petits ponts.

Què menja

S’alimenta d’insectes que atrapa al vol.

Bones pràctiques

Les orenetes poden arribar a viatjar més de 8.000 quilòmetres durant la migració. Quan tornen a casa nostra, malauradament es troben sovint que se’ls ha trencat el niu per evitar els excrements que es dipositen al seu peu.

Perdiu roja

Aleactoris rufa

Com és

Ocell de fins a 35 centímetres de llarg, amb la cua i les ales més aviat curtes, les plomes a les parts superiors del cos d’un gris vermellós i les galtes i la gola blanques, delimitades per una franja negra. Les potes i el bec són de color vermell.

On el pots veure

El podem trobar en diversos ambients, des de l’alta muntanya a prop dels 2.000 metres d’altura (el Prepirineu) fins al nivell del mar.

Com li agrada viure

Les garrigues baixes amb terrenys pedregosos, les bosquines i els camps de conreu de cereals d’hivern són el seu hàbitat favorit.

Què menja

És herbívora. S’alimenta principalment de fulles, hortalisses i cereals. És possible que també caci petits insectes.

Bones pràctiques

Probablement les identificareu perquè volen molt ràpid, tot i que són incapaces de fer recorreguts de llarga distància. Hi ha comarques on la seva població està minvant a causa de l’increment de massa forestal, l’abandonament dels cultius i la pressió cinegètica.

Roquerol

Ptyonoprogne rupestris

Com és

És una espècie d’oreneta que es diferencia de la resta perquè té colors marronosos a tot el cos i unes taques blanques, ben marcades i visibles, a la meitat de la cua. Pot fer desplaçaments de curta i mitjana distància tot i que és principalment sedentari.

On el pots veure

El trobarem a les cingleres i als roquissars o fins i tot en alguna masia gran abandonada. A les comarques de Ponent és habitual a la serra del Montsec, als tossals d’Almatret, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars o a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.

Com li agrada viure

És un habitual dels entorns amb escarpaments rocosos en zones de relleu abrupte, especialment al Prepirineu de Lleida, així com a les valls interiors pirinenques i als tossals de l’Ebre lleidatà.

Què menja

S’alimenten d’insectes que capturen en ple vol.

Bones pràctiques

És una espècie fàcil de localitzar, ja que es troba en una clara ampliació de la seva àrea de distribució. Actualment a casa nostra hi ha gairebé 50.000 individus madurs de roquerols. Tot i que el seu estat de conservació no és vulnerable és un ocell protegit per la llei de qui cal conservar els hàbitats on viu.

Siboc

Caprimulgus ruficollis

Com és

Espècie semblant a l’enganyapastors però de color més clar, d’uns 30 centímetres de llarg i una envergadura alar de més de 60 centímetres. En destaquen els ulls grossos i negres, el bec curt i negre, la taca blanca i grossa que presenta a la gorja i un collar roig daurat.

On el pots veure

A les comarques de la plana de Lleida és força comú, especialment als espais naturals com l’embassament d’Utxesa, els secans de Lleida, al curs baix del riu Segre, a les Valls de Sió i a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.

Com li agrada viure

Opta per viure a prop del terra defugint els arbres. És un ocell de clima càlid, terreny sec i obert i ubicat a poca altura.

Què menja

S’alimenta d’insectes que caça en ple vol o a terra.

Bones pràctiques

La seva població és propera a l’amenaça, amb una franja entre els 12.000 i els 20.000 individus madurs.

Sisó

Tetrax tetrax

Com és

Ocell de la mida d’una gallina petita, de color marronós excepte la panxa. Quan es troba en període reproductiu, el mascle té el coll negre amb dues franges blanques i la cara de color gris.

On el pots veure

Es tracta d’una espècie sedentària a la plana de Lleida, que durant l’estiu i la primavera es desplaça al secà per reproduir-se. El podem observar a la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, a Alguaire-Almenar, al secà de Bellmunt, als Plans de Sió o a Alfés-Castelldans i Serós.

Com li agrada viure

Li agraden els guarets i altres zones de vegetació herbàcia natural, alhora que accepta bé la presència de plantacions aïllades de fruiters de secà. La majoria de femelles nidifiquen en camps de cereal. A l’hivern es pot veure formant grans grups de fins a un miler d’exemplars, tot i que normalment són d’un o de dos centenars, que es desplacen als cultius herbacis de regadiu, bàsicament alfals.

Què menja

Durant les primeres setmanes de vida, els polls s’alimenten exclusivament d’insectes (llagostes). En aquest sentit, els guarets, erms, marges o brolles amb vegetació baixa són importants perquè pugui créixer.

Bones pràctiques

El sisó és una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. La transformació, la concentració parcel·lària o la intensificació agrícola, així com la reducció d’erms, guarets i zones amb vegetació natural, dificulten la conservació de les seves poblacions.

Tallarol capnegre

Sylvia melanocephala

Com és

Ocell de color gris, amb el cap negre (d’aquí el nom) en els mascles i gris fosc en les femelles. En destaca l’anella vermella que li envolta els ulls.

On el pots veure

A les Terres de Ponent el podem trobar en espais naturals com l’embassament d’Utxesa, a l’aiguabarreig del Segre-Ebre-Cinca, a l’embassament de Sant Llorenç de Montgai, al curs baix del riu Segre i a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.

Com li agrada viure

És habitual de les zones de matolls i esbarzers, però també es fa visible als parcs de les ciutats o als oliverars. A les Terres de Ponent se’l pot trobar en més densitat als trams més occidentals de la plana de Lleida i a les comarques de l’extrem sud.

Què menja

S’alimenta bàsicament d’insectes, tot i que durant l’hivern menja fruits de diferents arbres i arbustos.

Bones pràctiques

Ocell abundant que podem trobar a tota mena d’ambients mediterranis. La seva població ha crescut arreu de les nostres terres, on ha gaudit d’una expansió que l’ha dut a gairebé totes les comarques de Catalunya.

Tallarol trencamates

Sylvia conspicillata

Com és

Ocell d’uns 15 centímetres de llargària, cantador i bellugadís, que no es deixa veure fàcilment. Es caracteritza per tenir la silueta esvelta, el cap ben definit i els colors suaus i poc contrastats del cos.

On el pots veure

Es distribueix de manera discontínua pel territori. És visible als espais naturals de l’embassament d’Utxesa i als secans de Lleida i, de manera més irregular, en punts de la Noguera, la Ribagorça i el Pallars Jussà.

Com li agrada viure

És un ocell exigent a l’hora d’escollir els ambients que ocupa. Es decanta per les zones obertes càlides i àrides, amb matollars i brolles amb plantes de poca cobertura vegetal, sense excessiu terra sorrenc ni rocam.

Què menja

S’alimenta de larves, mosquits, erugues i aranyes que busca per terra o a les branques baixes dels arbustos.

Bones pràctiques

L’estat de conservació a Catalunya és vulnerable però segur, amb uns 1.000 individus adults.

Terrerola rogenca

Calandrella rufescens

Com és

Ocell amb el bec curt i fort, molt semblant a la terrerola vulgar, d’uns 14 centímetres de llarg, amb el plomatge una mica més fosc, el pit llistat i sense taques negres al coll.

On el pots veure

És un habitual dels secans estèpics de les Garrigues i del Segrià. Visible a l’embassament d’Utxesa, a la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, Alguaire-Almenar, Balaguer-Castelló de Farfanya, al secà de Bellmunt, als Plans de Sió, Belianes-Preixana, Alfés-Castelldans i Serós.

Com li agrada viure

Au sedentària habitual d’espais amb poca vegetació.

Què menja

Llavors i insectes durant l’època de cria.

Bones pràctiques

El cant que fa quan vola a gran altura i el crit quan vola baix són diferents dels de la terrerola vulgar. Espècie en declivi a casa nostra amb una població entre els 400 i els 1.000 individus madurs.

Terrerola vulgar

Calandrella brachydactyla

Com és

Ocell petit de color marró pàl·lid, amb la panxa i el pit blancs. Té una cella blanca i una petita taca fosca als costats del pit; el bec és curt, punxegut i fort. La terrerola vulgar té les ales llargues, d’un to fosc per la part superior i blanques per sota. La cua és fosca amb les plomes externes blanques.

On el pots veure

És una espècie confiada que es decanta pels llocs amb molt poca vegetació i de pendent pla, erms principalment, però també guarets i zones amb vegetació herbàcia esparsa i hàbitats salins. Gran part de la població del Principat s’ubica a la plana de Lleida, especialment a la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, Alguaire-Almenar, Balaguer-Castelló de Farfanya, el secà de Bellmunt, els Plans de Sió, les Belianes-Preixana i a Alfés-Castelldans i Serós.

Com li agrada viure

És una espècie estival, que hiverna al sud del desert del Sàhara. Nidifica al terra, en zones amb cobertura i alçària de la vegetació força baixes i és molt sensible a l’alteració de les zones on pon els ous.

Què menja

Llavors i insectes.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. L’espècie se sent amenaçada per la poca presència d’erms i el recobriment excessiu com a conseqüència de l’abandonament de la ramaderia.

Torlit

Burhinus oedicnemus

Com és

Ocell camallarg de mida mitjana. Característic per l’ull gran i groc, molt ben adaptat a la vida nocturna, que és quan desenvolupa la major part de l’activitat. Té les ales marrons amb dues franges blanques ben visibles i les potes llargues.

On el pots veure

El trobarem tot l’any als secans, fruiterars i conreus herbacis de la plana lleidatana, especialment a Vila-sana dels secans de Lleida.

Com li agrada viure

Necessita zones de vegetació baixa i oberta, amb sòls despullats i abundància d’invertebrats de mida mitjana. És un ocell característic de tot tipus d’indrets plans i oberts, tot i que accepta la presència de matollars i arbres de petites dimensions. És més abundant als conreus de secà que no pas de regadiu, i defuig els camps de cereal a causa de la cobertura excessiva.

Què menja

S’alimenta d’invertebrats de mida mitjana.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. La pèrdua i degradació de l’hàbitat, la pèrdua de superfície de guarets i erms així com la utilització de fitosanitaris i l’eliminació de marges amenacen l’espècie.

Trenca

Lanius minor

Com és

Ocell d’uns 20 centímetres de longitud i 50 grams de pes, que es caracteritza per tenir un bec i un cap grans i desproporcionats respecte de la resta del cos. Té l’esquena i la part superior del cos de color gris, el pit rosat i la cara amb un característic antifaç de color negre.

On el pots veure

A casa nostra l’única població existent s’havia localitzat al bassot de Torreribera, dues parelles que es van deixar de localitzar, malauradament, el 2022.

Com li agrada viure

Cria habitualment en grans arbres (plàtans, pollancres) i en zones de cacera amb vegetació herbàcia i arbustiva al voltant del niu. Es decanta pels cultius herbacis amb presència de marges amplis amb vegetació on troba invertebrats de mida gran, com escarabats i llagostes.

Què menja

Caça insectes habitualment des d’un punt elevat.

Bones pràctiques

La població ha anat disminuint de manera dràstica els últims anys. Actualment està catalogada com en perill crític i, de fet, l’any 2022 ja no se’n va visualitzar cap individu a l’últim reducte de la plana de Lleida on se n’havia vist una parella, a Torreribera. La pèrdua i la degradació de l’hàbitat, la manca d’arbres grans per nidificar, la pèrdua de superfície de guarets, erms i marges, així com la utilització de fitosanitaris, afecten greument la seva supervivència.

Trist

Cisticola juncidis

Com és

Ocell d’uns 10 centímetres de llarg, d’un color ocre vermellós amb les parts inferior pàl·lides i les superiors llistades de bru fosc. Té la cua negra i blanca, més aviat curta i arrodonida. En destaca el cap negre i ratllat.

On el pots veure

Visible a l’embassament d’Utxesa, a l’estany d’Ivars i Vila-sana i al curs baix del riu Segre.

Com li agrada viure

És un ocell habitual de la terra baixa, en zones d’escassa cobertura arbòria i on domina l’estrat herbaci. En aquests ambients el trobarem a les Terres de Ponent, particularment a la plana de Lleida, especialment a la comarca del Pla d’Urgell.

Què menja

S’alimenta principalment d’insectes.

Bones pràctiques

És una espècie sensible, que pateix els hiverns crus i desapareix gairebé del tot amb les onades de fred.

Xibec

Netta rufina

Com és

Ànec d’uns 50 centímetres de llarg i uns 90 amb les ales obertes. El mascle té el cap entre marronós rogenc i ataronjat, el coll i el pit negres i el bec vermell. La part superior del cos és fosca i la inferior, més aviat blanquinosa amb les potes rogenques. La ales són meitat brunes i meitat blanques. A diferència dels tons acolorits del mascle, la femella és més marronosa.

On el pots veure

S’ha localitzat a l’estany d’Ivars i Vila-sana, tot i que a les Terres de Ponent hi ha pocs individus hivernants, de pas o fins i tot estivals.

Com li agrada viure

És habitual de les zones aquàtiques com estanys, basses, aiguamolls i embassaments. Fa el niu entre la vegetació al costat de l’aigua amb arrels, fulles i tiges vegetals, i és capaç de mantenir-se entre 20 i 30 segons amb el cap a sota de l’aigua.

Què menja

S’alimenta de llavors i de plantes aquàtiques, també d’insectes aquàtics, crustacis i mol·luscs.

Bones pràctiques

Amb una població regular al delta de l’Ebre, el xibec és una espècie amb un estat vulnerable a Europa. A casa nostra se n’han comptabilitzat entre 4.000 i 5.000 individus madurs.

Xoriguer petit

Falco naumanni

Com és

Rapinyaire de mida petita (60-70 centímetres d’envergadura), amb el cap de color gris-blavós sense bigotis i el pit pigallat, tot i que menys que el xoriguer comú. Tant els mascles com les femelles tenen les ungles blanques, a diferència del xoriguer comú, que les té negres.

On el pots veure

Més del 80 % de la població nidificant al Principat s’ubica a les terres de Lleida, especialment a la Noguera, a l’Urgell i al Segrià.

Com li agrada viure

És una espècie estival que arriba a Catalunya a principis de març, procedent de l’Àfrica. Es decanta per fer el niu en edificis. S’ubica regularment en zones amb vegetació natural, marges i guarets on pugui caçar.

Què menja

Insectes

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. L’augment de cultius arbrats, els fruiterars intensius, les plantacions o bosquines o la intensificació agrícola són les principals amenaces a les quals ha de fer front l’espècie.

Xurra

Pterocles orientalis

Com és

De la mida d’un colom i generalment més gran que la ganga, la xurra és d’un color generalment marró, amb una gran taca negra a la panxa que destaca del blanc de les ales mentre vola. Quan és a terra passa molt desapercebuda. Emet un cant molt característic, curt i bombollejant.

On el pots veure

Les comarques de Ponent apleguen el 100 % dels individus que viuen a Catalunya, on es considera una au en extinció. Visible als secans de Lleida, especialment a la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, a Alguaire-Almenar, al secà de Bellmunt, als Plans de Sió o a Alfés-Castelldans i Serós.

Com li agrada viure

Durant el període reproductor, entre el maig i el setembre, viu de manera més solitària als secans del Segrià i de la Noguera, mentre que a l’hivern es pot ajuntar en grups de fins a 20 o 30 exemplars en grans guarets, a l’altiplà d’Alguaire.

Què menja

S’alimenta de petites llavors de vegetació arvense, que pot complementar amb llavors de cereal que queden als rostolls una vegada aquest s’ha segat. Com que les llavors tenen un contingut molt baix en aigua ha de viatjar diàriament a algun abeurador per a hidratar-se.

Bones pràctiques

És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. La transformació i la intensificació agrícola, així com la disminució dels guarets i de les zones de vegetació natural herbàcia, són alguns factors que n’amenacen la supervivència.

Espècies

Flora

Llambra de flor petita

Stipa parviflora

Com és

Herba perenne de la família de les gramínies, d’entre 30 i 80 centímetres d’alçària, amb dues fulles basals i les tiges agrupades formant un feix. De fulla llarga i prima, és una espècie molt adaptada als ambients secs. Del març al juny, produeix tiges florals primes de fins a 60 centímetres d’alçària, amb inflorescències molt laxes que es mouen amb la brisa i creen un efecte molt bonic.

Estat de conservació

Als secans de Lleida disposa d’una extensió uniforme de gramínies del gènere Stipa, i de timó o farigola (Thymus vulgaris). S’hi han comptabilitzat més de 300 tàxons vegetals diferents, entre els quals hi ha plantes endèmiques i rareses vegetals.

On podem trobar-la

Creix en contrades mediterrànies seques i àrides. Al nostre territori és present als espais naturals dels secans de Lleida, com a la timoneda d’Alfés.

Usos i propietats

Es té en compte el seu component ornamental. La llambra de flor petita s’utilitza com a planta de decoració en jardins ornamentals.

Ordi

Hordeum vulgare

Com és

Conegut des de temps molt antic i un dels cereals més importants, l’ordi és una planta herbàcia de la família de les gramínies, d’entre mig i un metre d’alçària. Té l’arrel fibrosa, les tiges robustes, les fulles allargades i espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.

Estat de conservació

Fins al segle xviii l’ordi era un cereal conreat a totes les comarques del territori gràcies a la resistència a les sequeres. Posteriorment la producció ha estat vinculada a l’alimentació del bestiar i a la fabricació de pinsos i de cervesa. A Catalunya l’ordi representa avui gairebé la meitat de la superfície dedicada a cereal i prop d’un 20 % de la superfície de conreu.

On podem trobar-la

És un dels cereals que domina els conreus de secà de la plana de Lleida, especialment a comarques com l’Urgell o la Segarra.

Usos i propietats

El gra d’ordi es fa servir per a l’alimentació animal, per a la producció de malt (en un 90 % per fer cervesa) i per a l’alimentació humana. També s’atribueixen a la llavor propietats medicinals, entre les quals, a més de la nutritiva, hi ha la digestiva, l’antifebril, l’antiespasmòdica i una mica astringent.

Activitats ecoturístiques Terres de Lleida

Entre grocs, taronges, marrons i ocres s’hi amaga un territori excepcional amb zones de secà i espais aquàtics, que conformen un patrimoni natural que no et pots perdre. Et proposem 10 experiències perquè t’endinsis als paisatges dels Espais Naturals de Ponent i descobreixis les espècies singulars de flora i de fauna que hi viuen, algunes, exclusives d’aquests territoris.

Descobreix-les

Terres de lleida

Fauna

Abellerol

Agró blanc

Agró roig

Àguila cuabarrada

Alosa becuda

Arpella vulgar

Calàndria comuna

Cames llargues

Cogullada fosca

Còlit negre

Còlit ros

Conill de bosc

Cucut reial

Elani comú

Estornell negre

Gaig blau

Ganga

Gralla de bec vermell

Guineu

Llagosta

Llúdriga

Martinet blanc

Martinet ros

Merla blava

Oreneta cua-rogenca

Pardal roquer

Perdiu roja

Roquerol

Siboc

Sisó

Tallarol capnegre

Tallarol emmascarat

Tallarol trencamates

Terrerola rogenca

Terrerola vulgar

Torlit

Trenca

Trist

Xibec

Xoriguer petit

Xurra

Flora

Astràgal

Avellaner

Cirerer

Ensopegall

Freixe

Llambra de flor petita

Om

Ordi

Salze

Trèmol

Vern