
Terres de lleida
Les Terres de Ponent, també conegudes com a terres de secà pel paisatge estèpic, el contrast de temperatures estacionals i l’escassetat de pluges generalitzades, conserven un patrimoni natural únic, amb una flora i fauna sorprenents i particularment fràgils. Enmig de la boira, allà on la vista ja no sap si mira el cel o la terra, s’hi amaga una orografia molt vinculada a l’activitat agrària que s’hi ha desenvolupat durant segles. Aquests condicionants han afavorit que s’hi perpetuïn unes condicions ecològiques semblants a les de les estepes naturals d’altres punts del món, on es genera una biodiversitat singular i sovint desconeguda.
Us donem la benvinguda a descobrir espècies de flora associades a matollars estèpics i herbassars, als conreus de secà o als ambients humits. I també a conèixer aquells ocells que s’han adaptat als ambients àrids com l’esparver cendrós, el xoriguer petit, l’àliga cuabarrada o el gaig blau, així com altres animals característics de la zona com la guineu, els escurçons, les llagostes o les papallones. Gran part dels nou secans de la plana de Lleida formen part de la Xarxa Natura 2000, on s’integren les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Espècies
Fauna

Abellerol
Merops apiaster
Com és
Ocell de colors molts vius de poc menys de 30 centímetres de llarg. Té el bec llarg i negre, les potes grisoses i el cap marronós. En destaca una ratlla negra que li ressegueix el voltant de l’ull, el coll és groc, el pit és blau-verdós i les ales, entre verdes i marronoses.
On el pots veure
L’abellerol és comú a totes les terres de Lleida durant la primavera i l’estiu. A l’hivern emigra a l’Àfrica tropical i a l’Índia.
Com li agrada viure
El seu hàbitat favorit són els marges de rius i els boscos poc espessos on pugui excavar el niu. Viu en grup, en colònies amb molts individus.
Què menja
Abelles, borinots i vespes, entre altres insectes voladors que caça en ple vol.
Bones pràctiques
No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci sentireu molt millor el seu bruip, bruip característic.

Agró blanc
Egretta alba
Com és
Ocell de mida gran que pot arribar al metre d’alçada i al quilo i mig de pes. De color blanc intens, té el bec groguenc amb la punta negra, les potes negres i el coll allargat, fet que li permet caçar peixos més fàcilment.
On el pots veure
És habitual a reserves naturals de la plana de Lleida com l’aiguabarreig Segre-Cinca o l’embassament d’Utxesa. Tot i que hi ha pocs individus, progressivament s’ha anat fent més freqüent. Se’l pot veure durant tot l’any.
Com li agrada viure
Viu en zones aquàtiques com rius, estanys i aiguamolls. Espera llargues estones dins l’aigua fins que veu alguna presa. També se’l pot observar caminant lentament amb el bec preparat per capturar amb força algun peix. És bonic fixar-se en el seu vol, amb el coll recollit entre les espatlles, les potes estirades i les ales corbades.
Què menja
Li agraden els peixos, els amfibis i els petits mamífers.
Bones pràctiques
No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci potser el podreu veure caçar algun peix.

Agró roig
Ardea purpurea
Com és
El pit i el coll d’aquesta espècie fan honor al seu nom, i és que té aquestes parts de color vermellós, mentre que a la resta del cos es combinen els tons grisos (el dors i les ales), marronosos (el plomatge) i negres (la panxa i la part superior del cap). Es tracta d’un ocell de mida gran, que fa prop d’un metre d’alçada i d’un metre i mig amb les ales obertes. El bec, les potes i el coll són llargs, fet que li permet capturar peixos fàcilment.
On el pots veure
La seva presència és habitual a reserves naturals de la plana de Lleida com l’aiguabarreig Segre-Cinca o els embassaments d’Utxesa, de Sant Llorenç de Montgai o de Terradets. És fàcil de veure a les comarques del sud de Lleida, ja que nidifica a bona part de la xarxa de rec, pantans, basses i clamors.
Com li agrada viure
És un animal més aviat solitari que pot passar llargues estones quiet entre la vegetació dels canyissars. Al vespre, s’activa i es mou buscant alguna presa.
Què menja
Petits mamífers rosegadors, pollets d’altres ocells, granotes, crustacis, rèptils, insectes aquàtics, granotes i peixos.
Bones pràctiques
No és difícil de veure. Si us manteniu en silenci potser el podreu veure caçar alguna presa.

Àguila cuabarrada
Hieraaetus fasciatus
Com és
Rapinyaire més aviat gran, de més d’1,5 metres d’envergadura i entre 1,5 i 3 quilograms de pes. Té el dors de color marró amb una singular taca blanca i coloració clara per sota. La cua acaba amb una marcada franja fosca, característica que li dona el nom. Curiosament les femelles són més grans que els mascles.
On el pots veure
Es tracta d’una espècie amb perill crític a Catalunya que podem veure de manera escassa. Els exemplars immadurs s’ubiquen principalment a la plana de Lleida, mentre que les parelles adultes s’estableixen en territoris abruptes, a serralades litorals, prelitorals i del Prepirineu.
Com li agrada viure
El seu hàbitat favorit són els ambients mediterranis, on s’ubica a les serres de latituds mitjanes i baixes. Li agrada nidificar en parets de roca verticals, especialment a zones muntanyoses tranquil·les, des d’on domina una gran extensió del territori.
Què menja
S’alimenta d’ocells i mamífers de mida mitjana. La versatilitat d’aquesta espècie i la discreció i l’agilitat amb què conviu li permeten sobreviure en àrees força humanitzades.
Bones pràctiques
Exemplar difícil de veure i fortament amenaçat pels accidents a les línies elèctriques i la persecució (trets).

Alosa becuda
Chersophilus duponti
Com és
Ocell petit, de color bru, d’uns 18 centímetres de llarg, amb la panxa blanca i ratlles marrons al pit. Té el bec fi i corbat i fuig amb facilitat, generalment corrents, ja que és força tímid.
On el pots veure
Es tracta d’una espècie molt escassa a Catalunya, que només trobem en hàbitats pseudoesteparis amb matollars de vegetació natural (erms i timonedes), fugint de garrigues i conreus. Es tracta d’un dels ocells protegits dels secans de Lleida que es pot trobar a la timoneda d’Alfés, única localització de l’espècie a Catalunya.
Com li agrada viure
Per poder sobreviure necessita grans extensions d’hàbitat adequat. En aquest sentit, per poder estabilitzar les parelles reproductores, l’alosa becuda necessita de 300 a 500 hectàrees d’hàbitat adequat.
Què menja
Insectes i habitualment grans.
Bones pràctiques
És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. Si es vol recuperar l’espècie, cal una superfície d’hàbitat adequat i un increment de la superfície actual de vegetació natural, erms i timonedes, així com la millora de la connectivitat entre poblacions.

Arpella vulgar
Circus aeruginosus
Com és
Rapinyaire esvelt de tons marronosos, grisos i platejats, amb les ales i la cua allargades, i el bec gran, fort i fosc. De comportament diürn, medeix més d’un metre d’envergadura i pesa més de mig kilo.
On el pots veure
Habitual de zones humides amb vegetació de ribera, el podem trobar a l’estiu com a nidificant als secans del Segrià i Utxesa, tot i que és més habitual observar-lo durant l’hivern, quan molts individus del centre i nord d’Europa emigren cap a Catalunya.
Com li agrada viure
Per fer estades migratòries més aviat llargues és una espècie que requereix d’extensions agrícoles o zones humides força grans. Potser el veureu passar llargues hores al terra o sobre una branca sense moure’s, esperant caçar alguna presa. Quan en veu alguna s’hi llença per atrapar-la.
Què menja
S’alimenta de petits animals com granotes, serps, rates d’aigua i ocells aquàtics.
Bones pràctiques
Es tracta d’una espècie protegida a casa nostra amb una població vulnerable que no supera les 200 parelles. A Europa, en canvi, el nombre d’individus és abundant. Com a nidificant habitual als secans d’Utxesa cal ser molt respectuós amb l’espècie en cas que l’observem.

Calàndria comuna
Melanocorypha calandra
Com és
Ocell d’entre 16 i 19 centímetres de llarg. Per sobre és de color marró amb ratlles fosques, per sota és d’un ocre clar amb una taca negra allargada a la part inferior del coll, amb una mena de collar. Té el bec fort d’un marró groguenc amb la cua curta i els marges de les ales grisosos.
On el pots veure
La població al Principat es concentra en terres de la plana de Lleida, especialment als secans de Lleida, que inclou la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons, Alguaire-Almenar, Balaguer-Castelló de Farfanya, el secà de Bellmunt, els Plans de Sió o les Belianes-Preixana.
Com li agrada viure
La calàndria necessita conreus de cereal extensius, erms i zones amb vegetació herbàcia o timonedes. És una espècie molt vinculada als conreus de cereal amb guarets intercalats. Fa el niu a terra, en zones amb elevat recobriment vegetal (guarets, camps de cereal, marges, etcètera).
Què menja
Llavors, insectes i herbes.
Bones pràctiques
És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. Viu tot l’any a les comarques interiors i seques de Catalunya. Actualment comença a estar amenaçada a causa de la pèrdua d’hàbitat. Viu uns cinc anys.

Cames llargues
Himantopus himantopus
Com és
Ocell més aviat petit, d’uns 200 grams de pes, amb el dors i les ales de color negre i la part inferior del cos de color blanc. Té les potes llargues i vermelloses, el bec negre i la cua grisa. Els mascles tenen el cap de color negre a l’estiu i de color blanc a l’hivern.
On el pots veure
A les comarques de Ponent es deixa veure sovint en arrossars i altres zones humides del Segrià i del Pla d’Urgell, així com als embassaments d’Utxesa o a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Ribagorçana. És una espècie que nia en aiguamolls, estanyols i àrees entollades de tota mena (tant dolces com salades).
Com li agrada viure
És habitual veure’l picotejant dins del fang i caminant pausadament per camps inundats.
Què menja
S’alimenta de cucs, peixos petits, capgrossos, mol·luscs i insectes aquàtics.
Bones pràctiques
És una espècie nombrosa a totes les zones humides del territori. És habitual que criï a Catalunya i emigri a l’Àfrica durant l’hivern. Potser el veureu volant baix amb les potes estirades que surten per darrere la cua.

Cogullada fosca
Galerida theklae
Com és
Ocell menut de 16 centímetres de llargada total i uns 34 d’envergadura alar. Pesa al voltant d’uns 40 grams i té una aparença rabassuda. És d’un color terrós fosc, amb una cresta al cap i el bec curt i ample.
On el pots veure
És habitual dels ambients de caire mediterrani sec. A les Terres de Ponent, les densitats més grans es donen en àrees com la comarca de les Garrigues i els espais naturals de l’aiguabarreig: al massís de Montllober, al terme de Massalcoreig.
Com li agrada viure
Probablement el veureu als marges dels camins propers als pobles, amb el cap aixecat mostrant el plomall. Fa el niu a terra, amb herba seca, palla i petites arrels.
Què menja
Insectes, llavors i brots d’herba.
Bones pràctiques
L’estat de conservació no és preocupant. Potser el veureu caminant a la cerca de menjar i cantant des del terra, tot volant fent ondulacions.

Còlit negre
Oenanthe leucura
Com és
També conegut com a merla de cua blanca, és un ocell molt difícil de confondre, tot vestit de negre amb la cua completament blanca.
On el pots veure
És un ocell típic de zones obertes àrides amb rocams i sòl despullat. També se’l pot trobar en construccions de pedra en ruïna. Pràcticament tota la població a casa nostra es conserva al sud de Lleida, a l’aiguabarreig del Segre-Ebre-Cinca i als tossals d’Almatret.
Com li agrada viure
És un ocell molt sedentari que pot viure tot l’any al mateix lloc. Només es desplaça si les condicions climàtiques són molt adverses, com llargs períodes de gelades. Curiosament és un gran constructor de pedra seca, ja que, quan es troba en període nupcial, el mascle carrega grans quantitats de pedres i les porta fins al niu. Segons l’esforç que hagi fet, la femella pondrà més o menys ous.
Què menja
Insectes petits o mitjans (formigues, sargantanes o centpeus), fruits i llavors.
Bones pràctiques
Es tracta d’un ocell en perill d’extinció a casa nostra que es troba amenaçat per la pèrdua d’hàbitat en els canvis dels diferents usos del sòl.

Còlit ros
Oenanthe hispanica
Com és
Ocell petit, d’uns 14 centímetres de llarg que reconeixereu perquè té una taca negra que li envolta l’ull, que va del bec a les galtes. El mascle té l’esquena de color ocre mentre que la femella és més marronosa.
On el pots veure
El gruix de la seva població al Principat es concentra en les àrees més mediterrànies de Ponent. És present als espais naturals de Ponent, com a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallares, els tossals d’Almatret i o als secans de Mas de Melons.
Com li agrada viure
Li agraden les zones pedregoses i àrides amb matolls, en ambients de poca vegetació i relleus accidentats.
Què menja
Insectes i llavors.
Bones pràctiques
Acostuma a volar ràpid i s’atura a llocs amb bona visibilitat.

Conill de bosc
Oryctolagus cuniculus
Com és
Mamífer de cap ovalat i de dimensions més petites que la llebre, amb el pelatge curt i espès, d’un color marronós o grisós. En destaquen els ulls grossos i negres, i les orelles, que poden arribar a fer fins a 7 centímetres d’alçada i que li proporcionen molt bona oïda.
On el pots veure
Els mosaics de paisatges típicament mediterranis, amb camps de conreu, zones forestals, cursos fluvials, erms i pastures configuren l’hàbitat preferit del conill de bosc. Es tracta d’un animal molt territorial que viu en colònies i que pot esdevenir realment abundant (en especial a la plana de Lleida).
Com li agrada viure
Són animals sedentaris amb un comportament molt actiu, tant de dia com de nit. Viuen en grups socials compartint els caus, dels quals difícilment se separen en una circumferència de més de 200 metres. Si els veiem repicar amb les potes posteriors o fent postures de guaita vol dir que estan inspeccionant el territori i els seus possibles riscos.
Què menja
S’alimenta només de vegetals, des d’herba fins a fruits silvestres, passant per brots i hortalisses. A la plana de Lleida, l’abundància d’aquesta espècie fa que es malmetin molts conreus de cereals d’hivern, com l’ordi i el blat, però també d’estiu, com el blat de moro. També malmeten arbres de fruita dolça i oliveres.
Bones pràctiques
Tot i que és un animal que està esdevenint un problema en certes zones, especialment a 75 municipis de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, la Segarra, la Noguera i les Garrigues, en altres zones de la Península i d’Europa es troba en perill d’extinció.

Cucut reial
Clamator glandarius
Com és
Ocell d’uns 40 centímetres de llarg característic per la petita cresta que té al cap. De color marró fosc amb les parts superiors tacades de blanc i la part inferior de to crema. Té el cap i el bec grisós, la cua llarga i les potes fosques.
On el pots veure
És habitual de zones obertes amb arbres esparsos sobretot a les comarques de la plana de Lleida (el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià). El podem trobar en alguns espais naturals com l’embassament d’Utxesa o als secans de Lleida.
Com li agrada viure
Destaca que la femella pon els ous en nius de garses, corbs o cornelles i que són incubats pels pares adoptius durant quinze dies. Quan les cries neixen conviuen amb els pollets propis del niu i en marxen vint-i-quatre dies més tard.
Què menja
S’alimenta d’insectes, sargantanes, cargols i petits mamífers.
Bones pràctiques
Habita a casa nostra durant la primavera i l’estiu. Durant els mesos més freds, emigra cap a l’Àfrica, al sud del desert del Sàhara. La població no preocupa de moment, amb 1.100 i 2.000 individus madurs.

Elani comú
Elanus caeruleus
Com és
Ocell de la família dels falcònids, d’ales llargues i cua més aviat curta. Fa uns 33 centímetres de llarg, té les ales llargues i la cua curta. De dalt és gris blavós i de sota, més aviat blanc. Les espatlles són negres, l’iris vermell i les potes grogues.
On el pots veure
Excepcional als Països Catalans.
Com li agrada viure
Habita en terrenys oberts i semidesèrtics. A Catalunya se’l pot veure especialment als terrenys de secà de la plana de Lleida. Pot passar aquí tot l’any o bé migrar a l’hivern cap a l’Àfrica subsahariana.
Què menja
Llagostes, insectes grans, sargantanes, rosegadors i grills. També se l’ha vist menjant petites serps, granotes i ocells. De vegades pot caçar al vol i normalment porta les preses a una perxa per menjar-les, tot i que altres cops també ho fa a terra.
Bones pràctiques
És una espècie molt discreta i difícil d’observar a casa nostra. En època de cria és possible localitzar-lo als secans de Lleida i durant l’hivern en zones de regadiu, tot i que poden passar períodes sense cap observació. A casa nostra el seu estat de conservació es troba amenaçat mentre que a Europa la seva preocupació és menor.

Estornell negre
Sturnus unicolor
Com és
Ocell d’uns 21 centímetres de llarg. El mascle és negre brillant amb el bec groc. La femella també és negra però menys lluent. Els exemplars joves tenen un to més aviat marronós.
On el pots veure
És present a l’espai natural de l’aiguabarreig Segre-Cinca, als secans de Lleida i al curs baix del riu Segre. És fàcil de veure, especialment a les teulades de pobles i ciutats, o bé a sobre de les antenes de les cases.
Com li agrada viure
S’agrupa en estols molt nombrosos, especialment a l’hivern. Camina de pressa i fent saltets.
Què menja
Li agraden els insectes, els cucs, les aranyes, les llavors i la fruita.
Bones pràctiques
És un ocell sedentari, que tot l’any es queda al mateix territori. El podreu observar sense dificultat.

Gaig blau
Coracias garrulus
Com és
És un ocell de mida mitjana (uns 70 centímetres amb les ales obertes), de complexió forta, amb el cap gran i el bec fort i negre. Tal com indica el nom, té el cos de color blau cel i l’esquena de color castany. A Catalunya fa estada quan arriba el bon temps, cap a l’abril, i a l’agost marxa cap a l’Àfrica subsahariana.
On el pots veure
És una de les onze espècies per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA), pròpies del secà de la plana de Lleida. El podem veure a l’embassament d’Utxesa i als secans de Lleida, que inclouen la Reserva Natural Parcial de Mas de Melons o el secà de Bellmunt.
Com li agrada viure
Cria en forats, ja siguin d’arbres o bé de construccions humanes. Necessita ambients agrícoles i ramaders extensius on hi hagi zones de vegetació baixa a prop de marges, erms o guarets on pugui trobar aliment.
Què menja
Insectes grans, sargantanes i petits mamífers.
Bones pràctiques
La dificultat de llocs adients de nidificació és un dels principals factors limitants per a aquesta espècie. Algunes accions, com l’edificació de caixes-niu i plantació d’arbres en zones amb manca de llocs de nidificació, són clau per a la conservació de les seves poblacions.

Ganga
Pterocles alchata
Com és
Ocell d’una mida una mica més petita que la d’un colom, de color marró amb el pit vermellós i la panxa blanca. La ploma més central de la cua es distingeix per ser una mica més llarga que la resta. Quan vola emet un cant característic que és curt, nasal, dur i aspre.
On el pots veure
A casa nostra, únicament el podem veure al secà de Mas de Melons-Alfés, a la plana de Lleida. Busca abeuradors amb marges amb bona visibilitat i poca vegetació.
Com li agrada viure
Es decanta pels hàbitats amb cereals de secà, principalment en planes i petits altiplans, amb presència de guarets, erms i timonedes. Evita les garrigues, els conreus arboris i les grans extensions de conreus sense guaret.
Què menja
Llavors de plantes herbàcies.
Bones pràctiques
És una de les onze espècies d’ocells per les quals s’han declarat les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) pròpies del secà de la plana de Lleida. L’espècie se sent amenaçada per la transformació i la intensificació agrícola, així com per la disminució de les zones de vegetació natural herbàcia o arbustiva i la pèrdua de qualitat dels erms i guarets, entre altres factors.

Gralla de bec vermell
Pyrrhocorax pyrrhocorax
Com és
Ocell d’uns 40 centímetres de llargària, amb el bec i les potes vermelles, que trenquen la monotonia cromàtica del seu plomatge. En destaca el bec llarg, corbat cap avall i molt fi, que en delata l’alimentació, majoritàriament insectívora.
On el pots veure
A casa nostra, la major part de la població es localitza a les àrees muntanyenques i interiors, és a dir, al Pirineu i al Prepirineu (la Vall d’Aran i les comarques de la Ribagorça, els Pallars i l’Alt Urgell), i a les serres més ebrenques de les Garrigues i el Segrià.
Com li agrada viure
Habitualment viu per sobre dels 1.000 metres d’altura sempre que hi hagi cingleres. Es tracta d’un ocell fidel a la parella i al lloc de reproducció, que porta a terme vols llargs, acrobàtics i vistosos
Què menja
Cucs, larves, aràcnids i altres insectes.
Bones pràctiques
L’estat d’aquesta espècie no és preocupant, ja que s’han localitzat fins a un màxim de 41.000 individus madurs a casa nostra. Potser el veureu fent àgils acrobàcies a prop de les parets on nia, fins i tot amb forts cops de vent huracanats.

Guineu
Vulpes vulpes
Com és
Mamífer de la família dels cànids, de cos esvelt i pelatge suau. Té el llom d’un color marró-rogenc, mentre que la panxa i les potes són blanques. La mida és un dels trets més característics d’aquest animal, ja que és més petit que els llops i fins i tots que els gossos domèstics.
On el pots veure
Present a tot el territori, on es calcula que hi ha uns 15.000 exemplars, la guineu habita les àrees rurals i els boscos del Prepirineu i el Pirineu de Lleida. També la podem trobar als secans de Lleida, on potser les podreu veure passejant entre els camps de la serra d’Almenara o a prop de l’estany d’Ivars i Vila-sana.
Com li agrada viure
És molt previnguda i fuig ràpidament dels humans. De dia descansa dins del cau que excava en espais secs i amagats. Com que l’utilitza durant molts anys, el va engrandint amb noves galeries. És en aquest cau on també té les cries, entre tres i quatre en cada cadellada. La guineu marca el territori a través dels excrements, de l’orina i de la fortor que deixen anar les glàndules que té al costat de la cua.
Què menja
Li agrada menjar de tot, des d’ous d’ocells fins a fruits, passant per insectes, cucs i fins i tot és capaç de menjar restes d’escombraries. No mastega l’animal caçat, sinó que engoleix les peces senceres. Si no se l’acaba, enterra allò que ha sobrat en diversos amagatalls que excava a terra lluny del cau.
Bones pràctiques
No és una espècie que es trobi amenaçada al nostre territori. En determinades zones es poden prendre mesures per controlar-ne la població, en cas que puguin causar danys a la ramaderia o als conreus.

Llagosta
Anacridium aegyptium
Com és
Insecte de la família dels ortòpters, amb les antenes curtes i un tercer parell de potes més desenvolupat per poder saltar millor. De color marró amb taques fosques, fa uns 7 centímetres de llarg, té el cap gros, les mandíbules fortes i els ulls amb unes ratlles verticals que en faciliten la identificació. En destaquen també les ales, que són més llargues que l’abdomen.
On el pots veure
La llagosta és molt abundant a les Terres de Ponent, especialment a les zones de cultiu dels secans, on exerceix de font d’alimentació per a altres espècies d’ocells i mamífers, i així contribueix a mantenir un ecosistema ric i divers.
Com li agrada viure
Viu en zones càlides, amagada entre els arbustos i els arbres. Quan assoleix l’estat adult hiverna durant els mesos de més fred.
Què menja
Principalment s’alimenta de vegetals.
Bones pràctiques
Es calcula que a casa nostra podem trobar unes 90 espècies de llagosta diferents, algunes de les quals estan catalogades com a fauna protegida.

Llúdriga
Lutra lutra
Com és
Capaç de moure el cos a gran velocitat i de bussejar sota l’aigua, la llúdriga és un mamífer de cos allargat que pot arribar a fer 1 metre de llarg i 20 quilos de pes. Té el cos recobert d’un pèl espès i fi, de color marró amb tonalitats blanques a la panxa i al coll. Amb el cap ample, les orelles i els ulls petits i les potes curtes i gruixudes, en destaquen una mena de barbes que li pengen del musell. Té els dits de les potes units per una membrana i la cua ampla. El mascle és una mica més gran que la femella.
On el pots veure
Inclosa dins del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i considerada una espècie protegida, la llúdriga és present avui a totes les comarques catalanes gràcies als plans de recuperació de l’espècie dels anys noranta i a la millora dels hàbitats. La trobem en abundància als grans rius de Lleida, com són el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, fins a l’Ebre. I també ha recuperat alguns dels espais dels secans de Lleida on feia temps que no habitava, com l’estany d’Ivars i Vila-sana.
Com li agrada viure
Li agraden les aigües netes i transparents, fet que provoca que només la trobem al curs alt d’alguns rius. De fet, la llúdriga és un bioindicador de la qualitat de les aigües. La seva presència ens indica que els nostres rius tenen un bon estat de salut.
Què menja
Petits peixos, granotes i altres animals aquàtics.
Bones pràctiques
Malauradament, la llúdriga ha patit molt la contaminació dels rius i una cacera excessiva. Actualment no pot ser caçada, capturada ni molestada.

Martinet blanc
Egretta garzetta
Com és
Ocell d’uns 65 centímetres de llarg, tot de color blanc amb el bec negre i llarg. Té els dits grocs i les potes negres. Durant l’estiu els adults tenen un plomall llarg i penjant.
On el pots veure
És habitual a l’embassament d’Utxesa (menys de 15 parelles), a l’aiguabarreig del Segre-Cinca (55-58 parelles) i al curs baix del riu Segre. A les terres de Lleida, té una presència estival.
Com li agrada viure
És habitual de les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius, amb vegetació poc densa i alta.
Què menja
Li agraden els peixos petits, les granotes i els invertebrats aquàtics.
Bones pràctiques
Si esteu atents potser el veureu passant llargues estones quiet esperant veure alguna presa.

Martinet ros
Ardeola ralloides
Com és
Ocell d’uns 49 centímetres de llargada i uns 80 centímetres amb les ales obertes. L’esquena és vermellosa i té la part inferior blanca, excepte el pit, que és d’un marró daurat brillant. Són significatives les plomes vermelloses que li pengen del clatell, així com els ulls, que són grocs. Té les potes verdoses, excepte quan cria, que són de color rosa.
On el pots veure
A l’embassament d’Utxesa i a l’aiguabarreig del Segre-Cinca, també a l’estany d’Ivars i Vila-sana. A les Terres de Ponent nidifica poc, només a l’aiguabarreig i al pantà d’Utxesa, sempre amb nuclis de poques parelles.
Com li agrada viure
És habitual de les zones humides del litoral i a la vora dels grans rius amb vegetació abundant (canyissos, joncs, tamarius, salzes…). És precisament entre esbarzers, tamarius o canyissos on fa el niu.
Què menja
Insectes, crustacis, granotes, mol·luscs, peixos petits i cucs de terra.
Bones pràctiques
És un ocell força solitari. Potser el veureu volant amb força i movent les ales ràpidament.

Merla blava
Monticola solitarius
Com és
Ocell de mida mitjana (20-23 centímetres), d’aspecte rabassut, amb la cua curta i el bec molt robust i relativament llarg. El mascle és d’un color gris blavós fosc, més intens durant l’època nupcial, mentre que la femella és més grisa i poc blava, amb la cua negrosa.
On el pots veure
És habitual dels ambients rocosos escarpats, assolellats i secs de congostos, roquissars, muntanyes i penya-segats. A casa nostra és present a l’aiguabarreig del Segre-Ebre-Cinca, a la serra del Montsec, als tossals d’Amatret, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o a Mont-roig, que inclou l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.
Com li agrada viure
Es tracta d’una espècie força tímida, que evita les zones amb humans. En general es mostra sedentària, tot i que els exemplars que habiten les zones més fredes a l’hivern poden fer petits desplaçaments cap a zones més càlides.
Què menja
Cucs, insectes de diferents tipus i altres animals de petites dimensions (sargantanes) i, de vegades, baies.
Bones pràctiques
No és una espècie que presenti preocupació. Actualment es comptabilitzen més de 10.000 individus madurs a Catalunya.

Oreneta cua-rogenca
Cecropis daurica
Com és
Amb la cua forcada, tot i que no tant com l’oreneta vulgar, és un ocell d’uns 18 centímetres de longitud que destaca per tenir el carpó vermellós, així com la franja ocular i el clatell igualment vermellosos. La part alta del cap i l’esquena són de color blau fosc, i la part inferior del cos rosada, amb un delicat puntejat més fosc.
On el pots veure
La poca població que hi ha a Catalunya es pot veure especialment a dos nuclis de les terres de Lleida. D’una banda, a la Noguera, l’Alt Urgell i el Solsonès i, de l’altra, a les comarques més meridionals i ebrenques de les Terres de Ponent (les Garrigues i el sud del Segrià). Tot i que hi ha pocs exemplars, estiu rere estiu es van incrementant.
Com li agrada viure
És un nidificant estival, a qui li agrada fixar el niu als penya-segats, a les cornises dels edificis i sobretot a les voltes de petits ponts.
Què menja
S’alimenta d’insectes que atrapa al vol.
Bones pràctiques
Les orenetes poden arribar a viatjar més de 8.000 quilòmetres durant la migració. Quan tornen a casa nostra, malauradament es troben sovint que se’ls ha trencat el niu per evitar els excrements que es dipositen al seu peu.

Pardal roquer
Petronia petronia
Com és
Ocell menut, d’uns 14 centímetres de llargada, de color gris bru amb unes taques blanques a la punta de les plomes de la cua, i una cella blanca que es perllonga cap enrere. Els exemplars adults tenen una pàl·lida taca groga difosa a la gola.
On el pots veure
És present a les terres de Lleida, des de la plana de Lleida fins als contraforts de les Terres de l’Ebre i pujant cap al Montsec, la conca de Tremp i l’altiplà de la Segarra.
Com li agrada viure
És característic dels indrets rocallosos, els penya-segats i les runes.
Què menja
Llavors, baies i insectes.
Bones pràctiques
És un exemplar comú, que incrementa la població arreu del país.

Perdiu roja
Aleactoris rufa
Com és
Ocell de fins a 35 centímetres de llarg, amb la cua i les ales més aviat curtes, les plomes a les parts superiors del cos d’un gris vermellós i les galtes i la gola blanques, delimitades per una franja negra. Les potes i el bec són de color vermell.
On el pots veure
El podem trobar en diversos ambients, des de l’alta muntanya a prop dels 2.000 metres d’altura (el Prepirineu) fins al nivell del mar.
Com li agrada viure
Les garrigues baixes amb terrenys pedregosos, les bosquines i els camps de conreu de cereals d’hivern són el seu hàbitat favorit.
Què menja
És herbívora. S’alimenta principalment de fulles, hortalisses i cereals. És possible que també caci petits insectes.
Bones pràctiques
Probablement les identificareu perquè volen molt ràpid, tot i que són incapaces de fer recorreguts de llarga distància. Hi ha comarques on la seva població està minvant a causa de l’increment de massa forestal, l’abandonament dels cultius i la pressió cinegètica.

Roquerol
Ptyonoprogne rupestris
Com és
És una espècie d’oreneta que es diferencia de la resta perquè té colors marronosos a tot el cos i unes taques blanques, ben marcades i visibles, a la meitat de la cua. Pot fer desplaçaments de curta i mitjana distància tot i que és principalment sedentari.
On el pots veure
El trobarem a les cingleres i als roquissars o fins i tot en alguna masia gran abandonada. A les comarques de Ponent és habitual a la serra del Montsec, als tossals d’Almatret, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, a la Reserva Nacional de Caça de l’Alt Pallars o a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.
Com li agrada viure
És un habitual dels entorns amb escarpaments rocosos en zones de relleu abrupte, especialment al Prepirineu de Lleida, així com a les valls interiors pirinenques i als tossals de l’Ebre lleidatà.
Què menja
S’alimenten d’insectes que capturen en ple vol.
Bones pràctiques
És una espècie fàcil de localitzar, ja que es troba en una clara ampliació de la seva àrea de distribució. Actualment a casa nostra hi ha gairebé 50.000 individus madurs de roquerols. Tot i que el seu estat de conservació no és vulnerable és un ocell protegit per la llei de qui cal conservar els hàbitats on viu.

Siboc
Caprimulgus ruficollis
Com és
Espècie semblant a l’enganyapastors però de color més clar, d’uns 30 centímetres de llarg i una envergadura alar de més de 60 centímetres. En destaquen els ulls grossos i negres, el bec curt i negre, la taca blanca i grossa que presenta a la gorja i un collar roig daurat.
On el pots veure
A les comarques de la plana de Lleida és força comú, especialment als espais naturals com l’embassament d’Utxesa, els secans de Lleida, al curs baix del riu Segre, a les Valls de Sió i a l’aiguabarreig del Segre i la Noguera Pallaresa.
Com li agrada viure
Opta per viure a prop del terra defugint els arbres. És un ocell de clima càlid, terreny sec i obert i ubicat a poca altura.
Què menja
S’alimenta d’insectes que caça en ple vol o a terra.
Bones pràctiques
La seva població és propera a l’amenaça, amb una franja entre els 12.000 i els 20.000 individus madurs.